4. Branques

*Amb àmplia difusió de la doctrina del Buda i amb el creixement de la comunitat budista, es van formar dos corrents ben diferenciats:

BUDISME MAHAIANA: Aquest corrent va fer una interpretació lliure dels ensenyaments i pràctiques del Buda i  concep que tothom pot, amb el seu esforç, arribar a purificar la pròpia vida quotidiana amb la pràctica dels cinc preceptes i la invocació de les Tres Joies.

En el centre d'aquest corrent s'hi troba la figura del bodhisattva, que és aquella persona que un cop mort i, podent entrar el nirvana, es reencarna una altra vegada, per tal d'ajudar a les persones a arribar a la il·luminació a través de la pràctica de les “Sis Virtuts” o “Paramites”. Aquesta branca afirma que Buda va ser Bodhissatva en les seves anteriors reencarnacions.

Creu que la màxima virtut budista és la compassió, deixa de reencarnar-se i aconsegueix el nirvana i que les seves màximes escriptures són els ensenyaments directes del Buda(transmesos oralment), la llengua utilitzada és el pali.

S'expandeix des del Nord-oest de l'Índia, cap a la Xina, Corea i el Japó.

BUDISME HINAIANA O THERAVADA: Representa la visió més conservadora i està format per aquelles persones que volen mantenir, de la manera més estricta i fidel possible, les doctrines i pràctiques que el Buda ha ensenyat. Té com a l'ideal l'arhat, que és generalment un monjo o monja que aconsegueix la il·luminació mitjançant la pràctica de l'Òctuple Camí que gràcies a això experimenta el nirvana.

No creu en els bodhisattves, que gràcies a ells i la fe i la pregària es pugui arribar a l'il·luminació, l'esforç individual porta a aquesta. Es centra en la vida monàstica (religió de monjos i monges) i en la saviesa i diu que qui aconsegueix aquesta, aconsegueix el nirvana. També creu que les màximes escriptures són els propis ensenyaments directes del Buda (transmesos oralment), la llengua utilitzada és el sànscrit.

S'expandeix cap a Sri Lanka, Myanmar, Tàilandia, Laos i Cambodja.

*Cap al segle V dC, a l'Índia, va aparèixer un nou tipus de budisme: el BUDISME TÀNTRIC

BUSISME TÀNTRIC: És un corrent que compren una sèrie de creences i pràctiques que els mestres, anomenats gurus, experts en l'ús de les seves escriptures, transmetien i transmeten als seus deixebles, de manera que només aquestes persones les poden comprendre.

De fet el tantrisme és no més que el budisme mahaiana, al qual s'afegeix una nova tècnica per aconseguir la il·luminació: el Tantra.

Ela tantres utilitzen mantres (formules sagrades amb un significat profund), mandales (dibuix, pintura o construcció amb un simbolisme religiós determinat) i mudres (gestos simbòlics), el significat dels quals és revelat de forma absolutament personal pel guru.