3. Llocs sagrats i les persones sagrades

STUPA:

És una construcció típica de l'arquitectura religiosa budista. És el monument funerari de peregrinació més antic del budisme. El seu origen es trobaen el costum d'aixecar un túmul sobre la sepultura d'una persona digna de respecte.

Consta d'una cúpula semiesfèrica sostinguda sobre un tambor cilíndric. Per sobre la cúpula es pot alçar un massa cúbica de vegades envoltada d'una balustrada quadrada i, des del seu centre, s'aixeca un eix que suporta una sèrie de discs superposats com ombrel·les. Una altra balustrada de pedra, amb una decoració molt profusa, envolta la base del monument, delimitant l'espai per els ritus budistes. En els quatre punts cardinals poden obrir-se unes portes o toranes, que consten de dues altes pilastres que suporten unes bigues superposades.

A Sri Lanka rep el nom de dagoba, i al Tibet el de tshorten.

PAGODA:

Construcció religiosa en forma de torre, generalment de pedra, alguns cops de maons i, poques vegades, de fusta, com al Japó. Pot ser circular, però preferentment té una base quadrada o octogonal sobre la qual s'aixeca un edifici que va estrenyent-se gradualment, formant una torre. Al centre de la torre s'alça una gran columna que constitueix l'ànima de la construcció i simbolitza, com el cas del stupa, l'eix que uneix el centre de la terra amb el cel.

Persones religioses

HOSTES:

Són els laics i laiques. El poble laic budista havia de viure conforme als cinc preceptes i, a més, havien de practicar la invocació de les tres joies.

BHIKKUS:

Vivien en comunitats, o de manera aïllada com a ermitans i ermitanes. El conjunt de bhikkus va rebre el nom de sangha.

El sangha havia de complir els deu preceptes: abstenir-se de treure la vida, de robar, de tota activitat sexual, de mentir, de prendre substàncies tòxiques, d'utilitzar perfums i ornaments personals, de menjar després del migdia, de veure espectacles públics, d'utilitzar llits còmodes i d'acceptar or o plata. A més, havien de practicar la pobresa i el pacifisme: només podien posseir unes poques coses personals, el menjar l'havien d'aconseguir pidolant i conformar-se amb el que la gent els donava, i no havien de mostrar violència envers cap ésser viu.